Els Estats Units van dur a terme atacs de precisió contra un lloc de llançament de míssils de la Guàrdia Revolucionària Islàmica a l'illa de Qeshm
Els Estats Units van dur a terme atacs de precisió utilitzant avions de combat contra un lloc de llançament de míssils de la Guàrdia Revolucionària Islàmica a l'illa Qeshm el 17 de novembre de 2026. L'acció militar es va produir a l'estret d'Ormuz després d'un atac amb drons iranians contra un sistema de radar operat pels Estats Units a la base aèria Sheikh Isa a Bahrain. El Comandament Central dels Estats Units va descriure els atacs com un acte d'autodefensa en resposta a l'agressió contra el personal i els actius dels Estats Units.
Detalls dels atacs militars
L'atac amb drons contra el sistema de radar a Bahrain es va produir el 17 de novembre de 2026. El Comandament Central dels Estats Units va informar que els drons dirigits al sistema de radar de Bahrain van ser interceptats i no van causar danys a l'equip o personal dels Estats Units. Després de l'atac amb drons, els atacs militars nord-americans a l'illa Qeshm van provocar entre cinc i sis explosions a l'illa dimarts a la nit, segons els informes de Punching.
Ahmad Nafisi, el vicegovernador d'assumptes polítics i de seguretat a Hormozgan, va declarar que les vagues dels Estats Units a l'illa Qeshm no van causar danys a instal·lacions residencials, comercials o d'infraestructura. No obstant això, les forces armades iranianes van informar que tres petroliers van colpejar mines navals dimarts, segons els informes de Punching.
Conflictes regionals i exportacions de petroli
La guerra de l'Orient Mitjà, que va començar a finals de febrer de 2026, ha donat lloc a un bloqueig militar nord-americà dels ports iranians per tallar les exportacions de petroli. Malgrat aquestes tensions, el Comandament Central dels Estats Units va informar que l'exèrcit ha ajudat els països del Golf a exportar 1,5 mil milions de barrils de petroli a través de l'estret d'Ormuz des de l'estiu de 2026. L'estret d'Ormuz segueix sent una ruta clau per als enviaments mundials de petroli i gas.
Els esforços diplomàtics per desescalar el conflicte estan en curs. El Ministeri d'Afers Exteriors d'Qatar va anunciar una reunió amb funcionaris iranians el 17 de novembre de 2026 per avançar en els esforços de mediació. Mentrestant, el Ministeri d'Afers Exteriors rus va criticar l'escalada del conflicte, qualificant les vagues com una violació de la sobirania regional.
Reaccions polítiques internacionals
L'escalada d'hostilitats ha suscitat fortes reaccions dels líders internacionals. El president Donald Trump va declarar que l'Iran s'està prenent l'amenaça d'una "bomba bruta" molt seriosament i va descriure la nació com "boja". En resposta a aquestes afirmacions, el ministre d'Afers Exteriors iranià Abbas Araghchi va desestimar els informes que l'Iran planegés atacs amb bombes brutes, descrivint-los com a "propaganda d'estil de guerra de l'Iraq".
Aquest article s'ha redactat amb l'ajuda de la IA a partir de diverses informacions periodístiques i el revisa la nostra redacció segons els principis editorials. Normes editorials · Pistes i contacte
Comentaris 0